Tenir un somriure blanc et fa més bella?
Ser un despreocupat et fa feliç?
Només pensar en tu t’ajuda a fer amics?
El positivisme et fa la vida més fàcil?
.
.
.
.
.
.
No cal que contesteu, ja ho faig jo: sí.
.
.
.
.
.
No cal que contesteu, ja ho faig jo: sí.
.
.
.
.
.
.
I no us podeu imaginar la quantitat d’amargura que em porta aquest monosíl·lab. Un sí aparentment positiu, alegre, esperançador, una porta a la il·lusió... per mi no és res més que l’esglaó petit del mig del carrer que et fa caure a terra i t’embruta la roba que duus posada, l’esglaó que fa que et caiguin els llibres que duies a les mans, l’esglaó que de la ràbia –i no pas del mal- fa que comencis a plorar sense pausa.
I no us podeu imaginar la quantitat d’amargura que em porta aquest monosíl·lab. Un sí aparentment positiu, alegre, esperançador, una porta a la il·lusió... per mi no és res més que l’esglaó petit del mig del carrer que et fa caure a terra i t’embruta la roba que duus posada, l’esglaó que fa que et caiguin els llibres que duies a les mans, l’esglaó que de la ràbia –i no pas del mal- fa que comencis a plorar sense pausa.
.
La vida és injusta, això tots ho sabem però arriba un moment, en que te n’adones que aquesta injustícia en realitat no és res més que els teus fracassos projectats en un mirall, un mirall que et persegueix vagis on vagis i que tard o d’hora, et trobaràs de cara i diràs: Per què és tan injusta la vida? Quan en realitat, el que vols dir és: ...
La vida és injusta, això tots ho sabem però arriba un moment, en que te n’adones que aquesta injustícia en realitat no és res més que els teus fracassos projectats en un mirall, un mirall que et persegueix vagis on vagis i que tard o d’hora, et trobaràs de cara i diràs: Per què és tan injusta la vida? Quan en realitat, el que vols dir és: ...
.
.
.
No explicaré el perquè d’aquesta reflexió perquè seria massa agosarat per mi i si alguna cosa se’m pot dir, és que sóc covarda.
No explicaré el perquè d’aquesta reflexió perquè seria massa agosarat per mi i si alguna cosa se’m pot dir, és que sóc covarda.
.
Etiquetes: Personal, Reflexions
5 Comments:
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
com va xiqeta?
Ara que e descobert com comentar-te qe sapigues qe ho fare cada dia, bueno casi cada dia.
Senyora, espero que vinguis dissabte perque si no m'aure denfontrar a les calories de la mayonesa i el estalbi d no anar al groucho.
és una metafora... l'entens?
bueno, comença a pensar que farem x cap dany.
i sobre el text... jo no trobo que siguis covarda, ni tan sols un pél!
cuidat tros de lluç!
petonts.
Carla.
besitos
encarna de bocairent
petons
Carla
Carla