Blogger Template by Blogcrowds.

Escrit per l' Anna a les 20:23

En el tren, tota xopa per la pluja i sense poder seure, en un atac d'avorriment m'he posat a llegir el llibre que estava llegint el noi del meu costat (ell sí que havia pogut seure)

El primer que he llegit ha estat:

" Cuando un tío no quiere que le vean la cara, es que tiene un secreto, ¿no? Y cuando una chica se entera de cuál es ese secreto, el panorama cambia totalmente."


He hagut de córrer molt per a poder escriure-ho tot en el mòbil, feia temps que no escrivia un sms tant ràpid. Evidentment no era un sms per enviar-lo sinó per a guardar-lo.

Ara estic intrigada..
Quin llibre és?
Què ha passat abans?
Com continua?
Segurament no respondré cap d'aquestes preguntes però.. no se sap mai, i si un dia em poso a llegir un llibre i em trobo aquest fragment? Al·lucinaria!



Demà marxo de colònies, les primeres amb el nou curs. Estic nerviosa però no sé si positivament o negativament... Ja es veurà.

 

Etiquetes:

5 Comments:

  1. Anònim said...
    29 d’octubre del 2008, a les 20:34  
    És curiosa l'anècdota perquè una vegada em va passar una cosa semblant. Estava llegint un llibre per primer cop i de sobte vaig veure que hi havia un fragment que em sabia de memòria... el vaig tancar i vaig seguir recitant, vaig comprovar que efectivament me'l sabia! aleshores ho vaig entendre. Feia temps que una persona molt especial m'havia fet una dedicatòria en un llibre amb aquella cita que m'havia quedat gravada al cap i quan molt després vaig llegir aquell llibre d'on sortia la cita sense jo saber-ho, la vaig reconèixer i la vaig reproduir. Va ser una experiència brutal que no oblidaré mai. Per cert era un fragment de "El último verano de Klingsor" de Hermann Hesse.
    Anònim said...
    9 de novembre del 2008, a les 3:19  
    Vaya, leyendo lo que no es tuyo ehhh jejejeje siempre hay más morbo en saber que lee el que tienes al lado.
    Suerte en el nuevo curso y con tu viaje de colonias! Ya nos contarás!
    Besos de buenas noches!
    Unknown said...
    10 de novembre del 2008, a les 0:41  
    la verdad es que me cuesta leerte, pero lo intento.
    Felicidades por el blog, un beso.
    Olga Maillo said...
    19 de novembre del 2008, a les 0:45  
    Se de lo qe esplicas en el blog, pero al reves ;)

    Es el primer blog qe trobo en catalaaa; soc de bcn!

    seguro qe volvere a pasar
    besos :)
    Anònim said...
    7 de desembre del 2008, a les 3:13  
    Mari Amapro Otero Belmar, la puerca como la denominó el ezcritor es una puta malnacida, una desgraciada, que solo sirve para masticar pollas con su bocaza deforme.

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Inici

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)