Blogger Template by Blogcrowds.

Concert d'Extremoduro!

...................

Posar totes les fotos una a una seria un post molt llarg i pensant, pensant vaig arribar a la conclusió de fer un vídeo. No és gaire professional però.. tinc 16 anys! I no faig vídeos cada dia..

En el vídeo sona la cançó titulada Segundo Movimiento: Lo de Fuera, que és la que més m'agrada del nou CD.

Les imatges són del concert del passat dissabte que van fer a Barcelona, al Parc del Fòrum.
La Mireia i jo li vam regalar l'entrada a la Carla (surt amb mi a les fotos) com a regal d'aniversari. La Mireia com que tenia plans familiars no va venir però com a bones amigues, quan va sonar la cançó Jesucristo García la vam trucar.

Potser no sóc una gran fan del grup perquè fa poc que els conec i no en sé gaires coses però en dos anys escassos me n'he adonat que és dels pocs grups espanyols que m'agrada. De fet, m'agrada molt.
El concert va ser perfecte, ho van fer millor del que vaig imaginar. La primera part va ser una mica fluixa però desprès de 15 minuts de pausa van pujar el nivell aconseguint posar-se el públic a la butxaca, com a mínim a mi!

Va ser una de les millors nits que he passat fins ara, ho estava passant tant bé que ni tan sols m'ho podia creure. Quan vaig sentir la primera cançó em vaig posar a plorar d'alegria alhora que cantava i ballava sense parar.
No trobo paraules adequades per descriure tot el que vaig sentir.


Una mica d'informació sobre el grup...

Extremoduro té 5 membres: Roberto Iniesta (Robe) que és el cantant i guitarrista, Iñaki Antón que és l'altre guitarrista, Miguel Colino que toca el baix i el bateria José Ignacio Cantera.
Durant la historia del grup n'hi ha hagut molts més però amb el temps han anat canviant fins a quedar els que hi ha ara.

En el vídeo surten les portades de tots els seus CDs, en tenen 12:

- Rock Transgresivo, 1989
- Somos unos animales, 1991
- Deltoya, 1992
- ¿Dónde están mis amigos?, 1993
- Pedrá, 1995
- Agíla, 1996
- Iros todos a tomar por culo, 1997
- Canciones prohibidas, 1998
- Yo, minoría absoluta, 2002
- Grandes éxitos y fracasos, 2004/2005
- Canciones sin voz, 2004
- La ley innata, 2008

7 Comments:

  1. Clodovico said...
    ¡Que monaa y que envidiaa y que canción! es una pena que para un madrileño como yo, lo que esta escrito sea incomprensible xD
    PD: conozco a más de un@ que mataría a toda su familia por ir al concierto, si, yo me incluyo.
    PD2: a mi me gusta más el tercer movimiento, lo de dentro, es más cañera jeje.
    Saludetes!
    Víctor said...
    Al final si que vas anar? Redei... Tant de queixar-se dels que et van engendrar i ara va i vas...

    Extremoduro són molt grans, jo els he vist una volta i crec que ha sigut dels millors concerts que he anat. Això si, no m'agrada molt l'ambient que comença a generar-se al seu voltant, de fet, un dels últims concerts que feren em digueren que estava tot ple de bakales.

    M'alegre! Collons quin video més llarg! Ja l'acabaré de veure després!
    Anònim said...
    ...vols dir que no et contractaran per a la pròxima edició d'un vídeo?, estic segur que si els d'Extremoduro veuen el que has fet et truquen... i no pensis que és conya...
    Anna said...
    CLODOVICO: jajaj ¡gracias! A veces escribo en castellano pero me cuesta un poco.. :)

    TWENTY: La gent que hi havia al concert tenia estils diferents però la majoria que vaig veure eren skins, punkarres i per l'estil.
    I, el vídeo dura el mateix que la cançó per això l'última foto dura tant.

    TIRÈSIES: Gràcies per l'elogi però no és dels millors que he fet.. he tingut poc temps.
    Anònim said...
    Ey que guapa! y qué pasada de vídeo, con la transposición de tu carita en distintos momentos de la nochesica xD
    Extremoduro simplemente me encanta, y con este video post recopilatorio me ha dado por buscar las canciones que tenía de ellos xD
    Besos!!!
    Anònim said...
    Hei!

    Feia temps que no passava per aquí, i renoi, m'agrada m'agrada :) Al final, després de llargs períodes de lluita, has aconseguit donar-li el format que vols al blog? Me n'alegro.

    A mi, fins em fa vergonya reconèixer que tinc blog, el tinc tan abandonat... (però siusplau, no em renyis, ja rebo prou reprimendes per totes bandes). A més, no sé aquest any com m'ho faré, perquè sí, ho reconec, començo a estressar-me.

    Extremoduro va estar bé, doncs? m'havien proposat d'anar-hi, però tenia l'economia ressentida...

    Umpetó Anna,
    m.
    Anònim said...
    Como no puedo entender el texto muy bien, solo puedo decirte que me gusta que te guste Extremoduro :D

Post a Comment



Entrada més recent Entrada més antiga Inici