I'm falling down..

Com gairebé cada any, he escrit un relat pels Jocs Florals i...

...he guanyat! :)

Té 6 "capítols" curts i he decidit que cada divendres en publicaré un per a qui vulgui llegir la meva història.

Per fi tot comença a canviar, sentia que no podria tornar a veure el món amb els mateixos ulls que abans, que seguiria sent gris per sempre com des de feia gairebé quatre mesos. Però un raig de llum m’il·luminava la cara, la llum que em deia que hi havia alguna cosa més darrere per la qual havia de lluitar, lluitar per a poder veure-la. Per a treure el vel negre que em tapava els ulls.

Em dic Júlia i fa temps vaig deixar els amics, els coneguts, les aficions... res anava bé. A casa no m’anava gaire millor, també feia temps que no parlava amb els meus pares, no sabia com els anava la feina, ni tant sols si la seva relació era bona. Durant el dia o estava a l’escola o a casa, concretament a la meva habitació, on menjava, “dormia”, etc.

He dit “dormia” perquè justament aquest va ser el meu primer problema, el començament. Però bé, per a saber-ho tot, millor retrocedim a fa quatre mesos.