- Júlia, escolta, avui és un dia especial... Júlia, felicitats!
Estic desconcertada, sento la veu de la meva mare felicitant-me però no ho entenc, ja és el meu aniversari?
M’espero una mica abans de contestar, poso pause a la pel•lícula que estic veient i em concentro, la veu no m’ha de vibrar, ha de sonar clara però a la vegada mostrar el gran interrogant que ocupa el meu cap.
- Què?
- Avui és dia 15 Júlia, el teu aniversari! Ja sé que no estem per regals però, t’he comprat un llibre.
No m’interessa, segurament serà alguna novel•leta estúpida per a noies adolescents sense cap tipus de lògica, un llibre d’aquells que et mostren una realitat tant llunyana a la teva que ni tan sols et pots identificar amb algun personatge o sentir les mateixes emocions que descriu l’escriptora línia a línia.
- Bé, te’l deixo aquí.
La mare sembla preocupada. No n’estic del tot segura perquè no he apartat els ulls de la pantalla i feia tant de temps que no sentia la seva veu que ja no puc detectar el seu estat d’ànim sense observar-la. Estic cansada, em couen els ulls de no dormir i no em ve de gust parlar.
I menys llegir.
Em pensava que avui seria un dia insuportable, que a cada moment sonaria el telèfon i que algú em diria Felicitats però no. Una trucada al matí dels avis i una a la tarda dels cosins bessons. Sort que tinc una família reduïda, un gran avantatge.
Avui per a celebrar el meu aniversari, he decidit anar a dormir, intentar-ho. Avui no miraré cap pel•lícula ni escoltaré música.
23h
00h
01h
02h
03h
04h
No puc més, porto masses hores estirada al llit a les fosques sense adormir-me. He decidit que avui no miraré una pel•li i no ho faré però... Trigarà gaire en arribar l’hora de descans?
De cop recordo el llibre que m’ha regalat aquest matí la mare. És un llibre gran, de tapes toves de color negre. És bastant gruixut, concretament té 532 pàgines sense contar els agraïments i el pròleg. En altres condicions no l’hauria ni mirat però l’avorriment em mata i abans de que la censura deixi passar tot el que tinc reprimit a l’inconscient, llegiré.
Estic desconcertada, sento la veu de la meva mare felicitant-me però no ho entenc, ja és el meu aniversari?
M’espero una mica abans de contestar, poso pause a la pel•lícula que estic veient i em concentro, la veu no m’ha de vibrar, ha de sonar clara però a la vegada mostrar el gran interrogant que ocupa el meu cap.
- Què?
- Avui és dia 15 Júlia, el teu aniversari! Ja sé que no estem per regals però, t’he comprat un llibre.
No m’interessa, segurament serà alguna novel•leta estúpida per a noies adolescents sense cap tipus de lògica, un llibre d’aquells que et mostren una realitat tant llunyana a la teva que ni tan sols et pots identificar amb algun personatge o sentir les mateixes emocions que descriu l’escriptora línia a línia.
- Bé, te’l deixo aquí.
La mare sembla preocupada. No n’estic del tot segura perquè no he apartat els ulls de la pantalla i feia tant de temps que no sentia la seva veu que ja no puc detectar el seu estat d’ànim sense observar-la. Estic cansada, em couen els ulls de no dormir i no em ve de gust parlar.
I menys llegir.
Em pensava que avui seria un dia insuportable, que a cada moment sonaria el telèfon i que algú em diria Felicitats però no. Una trucada al matí dels avis i una a la tarda dels cosins bessons. Sort que tinc una família reduïda, un gran avantatge.
Avui per a celebrar el meu aniversari, he decidit anar a dormir, intentar-ho. Avui no miraré cap pel•lícula ni escoltaré música.
23h
00h
01h
02h
03h
04h
No puc més, porto masses hores estirada al llit a les fosques sense adormir-me. He decidit que avui no miraré una pel•li i no ho faré però... Trigarà gaire en arribar l’hora de descans?
De cop recordo el llibre que m’ha regalat aquest matí la mare. És un llibre gran, de tapes toves de color negre. És bastant gruixut, concretament té 532 pàgines sense contar els agraïments i el pròleg. En altres condicions no l’hauria ni mirat però l’avorriment em mata i abans de que la censura deixi passar tot el que tinc reprimit a l’inconscient, llegiré.
Etiquetes: Cole, Escrits meus, Personal, Premis, Reflexions
1 Comment:
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Clara