Mooooooooolt abans de saber que venia Muse a Barcelona ja tenia les entrades de Marilyn Manson a la vitrina, esperant el gran moment de treure-les del sobre a canvi de veure'l.
Tres anys esperant aquest moment! Tres!!
i ja ha passat...
El concert va ser genial, meravellós, espectacular, íntim, divertit, patriòtic, emocionant, cansat, calorós, colorit, i milions i milions d'adjectius que no arribaran mai a descriure el que vaig sentir el dia del concert.
Podria dir tranquil·lament que va ser un dels millors dies de la meva vida (per no dir el millor).
El concert però va venir acompanyat d'una sèrie de desastres que ja havien començat el cap de setmana anterior.
Dissabte 28: Perdo el moneder i tot el que comporta...: dni, targetes vàries, diners, records, etc.
Dilluns 30: Vaig a l'escola sense clau de la taquilla, a primera hora ho deixo tot perquè li demano la clau al meu Tutor però després, a l'acabar les classes vaig trigar molt en trobar-lo i per tant, vaig perdre el tren i... una hora més tard del que és habitual vaig arribar a casa.
Dimecres 2: Tenia "examen" de MACS i perdo la calculadora. Per sort l'he trobada però... massa tard.
Divendres 4: Dia del concert: Quedo abans amb el grup per tocar perquè a les 7 havia d'agafar el tren cap a Barcelona. Perdo el tren i l'agafo a dos quarts. Quan ja anava per mig camí me n'adono que m'he deixat la càmera de fer fotos i les entrades del concert!! Tota estressada perquè faltava poc perquè comencessin els teloners, baixo a la pròxima estació i canvio de sentit. Mentre esperava el tren pel megàfon diuen que van amb 20minuts de retràs: Joder! L'estrès que portava en aquells moments a sobre era totalment exagerat així que com una nena petita em poso a plorar a l'estació de mala manera i truco al papa. Pobre papa, l'estresso moltíssim i intenta sortir abans de la feina.
Per fi ve el tren! Pujo, a les 7:46h baixo del tren a Castelldefels, corro MOLT fins a casa, pujo, agafo la càmera i les entrades, torno a córrer una barbaritat i a les 8:00h agafo el tren. Com t'ho has fet?! Em pregunto al veure l'hora. Ni idea, però estic segura que he batut tots els rècords de córrer per agafar el tren!
Al final, vam arribar al concert vint minuts abans de que comencés, ens vam posicionar a (més o menys) quarta fila i al centre. Trenta minuts més tard (amb molt mala llet es va fer pregar durant 10 minuts clavats, 10 minuts que vaig patir totalment perquè sentia que no podria veure'l mai) surt a l'escenari i saluda.
Algú del públic li va donar una senyera, la va agafar, la va desplegar per a que tothom pogués veure-la i després se la va penjar al coll per a cantar la cançó de Irresponsible Hate Anthem.
Va ser genial, quelcom que no havia pensat en veure mai. Catalunya i Marilyn Manson junts. Que fort!
A l'acabar el concert, em vaig indignar perquè no havia cantat la de Beautiful People, una de les que més m'agrada. Vaig cridar "Falta Beautiful People!!" i un noi del costat em va sentir i poc a poc tothom va començar a cridar el títol de la cançó.
Segurament va ser casualitat però llavors les llums vermelles de l'escenari es van encendre i ell va tornar per cantar-la. Em vaig sentir realitzada, satisfeta i totalment feliç.
Aquí teniu el vídeo :)
Besines!
Merry Christmas ;)